Eleccions generals 2023: les claus

Els principals partits representants del bloc de la dreta, PP i Vox, aglutinen conjuntament 169 escons, el que no els permet aconseguir la majoria absoluta (176 escons) i la distribució d’escons entre la resta de les forces polítiques també complica una investidura per majoria simple del candidat popular Alberto Núñez Feijoo, el que fa possible que el candidat declini una possible sessió d’investidura per no comptar amb els suports suficients. En aquest escenari, perquè el candidat de la segona força més votada, Pedro Sánchez, pugui formar govern, necessitaria, a més del suport de Sumar, el vot afirmatiu de diversos dels partits independentistes o nacionalistes. Un escenari particularment difícil que pot obrir la porta a unes segones eleccions generals.

Les eleccions autonòmiques i municipals del passat 28 de maig van dibuixar un nou escenari polític a Espanya on l’espai conservador es va proclamar vencedor, a diferència de 2019, quan les forces progressistes van ser les més votades. El resultat d’aquestes eleccions va permetre al Partit Popular (PP), principal guanyador de les mateixes, fer-se amb el govern, bé en solitari o en coalició amb VOX, en Comunitats Autònomes com la Comunitat Valenciana, Illes Balears o Extremadura, que fins ara estaven liderades pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), i de rellevants Ajuntaments com València o Sevilla.

Com a reacció al resultat de les eleccions autonòmiques i municipals, Pedro Sánchez (PSOE) va convocar el 29 de maig, de forma anticipada, eleccions generals per al 23 de juliol, inicialment previstes per a finals d’any, després de la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea. No obstant això, l’anticipació de les eleccions generals ha suposat que aquestes s’hagin celebrat quan acaba de començar aquesta presidència, que es va iniciar el passat 1 de juliol. Amb la convocatòria d’aquestes eleccions generals, s’ha posat fi a una legislatura que va començar després de les eleccions del 10 de novembre de 2019, el que es va traduir en la investidura de Pedro Sánchez com a president i en un govern de coalició entre PSOE i Unides Podem.

Cal recordar que les eleccions generals del 10 de novembre de 2019 van ser conseqüència de l’obligada repetició de les eleccions generals celebrades el 28 d’abril de 2019, després que cap candidat aconseguira la majoria suficient al Congrés dels Diputats per ser elegit president. Així mateix, les eleccions generals del 28 d’abril de 2019 també van ser convocades de forma anticipada per Pedro Sánchez, que governava en minoria des de la moció de censura de juny de 2018 contra Mariano Rajoy (PP).

DESCARREGA’T L’INFORME COMPLET AQUÍ

Resultats: Congrés

Resultats: Senat

Les Claus

01

El 23 de juliol de 2023 s’han celebrat les eleccions generals a Espanya. La participació ha estat del 70,4% del cens, la qual cosa suposa un augment de més 4 punts respecte a l’última contesa electoral del passat 10 de novembre de 2019, en la qual va acudir a les urnes el 66,23% del cens.

02

El Partit Popular (PP) ha resultat guanyador amb un total de 136 escons en el Congrés dels Diputats (33% dels vots), obtenint 47 escons més respecte als obtinguts en les eleccions de 2019 (89 escons). No obstant això, la diferència amb el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que ha quedat en segona posició, únicament ha estat de 14 escons i 300.000 vots. El PP s’ha vist beneficiat per la recuperació de part del vot conservador, després de la desaparició de Ciutadans i la caiguda de Vox.

03

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) ocupa un segon lloc amb 122 escons (31,7% dels vots). Obté 2 escons més respecte als obtinguts en les eleccions de novembre de 2019 (120 escons), a una distància de 89 escons de la tercera força més votada, Vox. Per tant, el PSOE pràcticament manté la seva actual representació en el Congrés dels Diputats, veient-se impulsat pels seus resultats a Catalunya.

04

Vox es manté com el tercer partit més representat en el Congrés dels Diputats amb 33 escons (12,4% de vots), veient reduïda la seva representació en 19 escons (va obtenir 52 escons al novembre de 2019), com a efecte directe del retorn de vots al PP com a “vot útil”. Així mateix, la distribució definitiva d’escons entre les forces polítiques dificulta el seu paper com a soci necessari per a la formació d’un possible govern liderat pel PP.

05

La quarta força política amb més vots és Sumar, que ha obtingut 31 escons (12,3% de vots), la qual cosa suposa una pèrdua de 7 escons respecte a les eleccions de novembre de 2019 (Unides Podem i les seves confluències -inclòs Més País amb Compromís- van obtenir de manera conjunta 38 escons). Malgrat la baixada d’escons, Sumar continua erigint-se com a soci fonamental per a un govern liderat pel PSOE.

06

El PP ha estat el partit polític més votat en totes aquelles CA en les quals també ho va ser el 28 de maig (Comunitat de Madrid, La Rioja, Aragó, Balears, Cantàbria, Comunitat Valenciana i Regió de Múrcia), consolidant la recuperació d’aquests territoris respecte a les eleccions de novembre de 2019, en les quals únicament va obtenir la victòria a Castella i Lleó, Cantàbria i Galícia. En aquestes comunitats, revalida la seva victòria, a més d’imposar-se a Andalusia, territori tradicionalment de predomini socialista. No obstant això, el PSOE a Andalusia aconsegueix mantenir-se i no experimenta una baixada molt acusada (únicament perd 4 escons). El PSOE solament ha obtingut la victòria en 4 CA: Catalunya, Navarra, Extremadura i Canàries. Respecte a les passades eleccions autonòmiques, consolida el seu lideratge a Extremadura i Canàries, però el perd a Astúries i Castella La Manxa, que passen a mans populars.

07

Els resultats a nivell nacional són indicatius, a més, del futur immediat d’algunes Comunitats Autònomes que no van concórrer al 28M. La governabilitat a Catalunya queda compromesa en reforçar-se la feblesa d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) després de dues eleccions consecutives (28M i 23J) en les quals s’imposa el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), que obté 19 escons. ERC passa de ser la primera força en 2019 (13 escons) a convertir-se en la tercera força (7 escons), per darrere de Sumar en nombre de vots. Amb això, es consolida un canvi de lideratge respecte a les eleccions de 2019 i la idea d’unes eleccions anticipades o una crisi de govern cobra cada vegada més força. Així mateix, es consolida també una certa recuperació del Partit Popular en el territori, que obté 6 escons, enfront dels 2 escons obtinguts al novembre de 2019, però que queden lluny dels socialistes i dels millors resultats del PP obtinguts a Catalunya en altres eleccions. Ni la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ni el Partit Demòcrata (PDeCAT) han obtingut representació.

08

Al País Basc, a un any de les pròximes eleccions autonòmiques (previstes per al mes de juliol de 2024), Euskal Herria Bildu (EH Bildu) consolida el seu avanç iniciat en les passades eleccions municipals. Es produeix un triple empat a 5 escons entre EH Bildu, el Partit Nacionalista Basc (PNB) i el Partit Socialista d’Euskadi – Euskadiko Ezkerra (PSE-EE), en el qual el PSE-EE s’imposa com a primera força en nombre de vots i arrabassa el lideratge al PNB, que deixa de ser el partit més votat i perd un escó respecte a les eleccions de 2019.

09

Els principals partits representants del bloc de la dreta, PP i Vox, aglutinen conjuntament 169 escons, el que no els permet aconseguir la majoria absoluta (176 escons) i la distribució d’escons entre la resta de les forces polítiques també complica una investidura per majoria simple del candidat popular Alberto Núñez Feijoo, el que fa possible que el candidat declini una possible sessió d’investidura per no comptar amb els suports suficients. En aquest escenari, perquè el candidat de la segona força més votada, Pedro Sánchez, pugui formar govern, necessitaria, a més del suport de Sumar, el vot afirmatiu de diversos dels partits independentistes o nacionalistes. Un escenari particularment difícil que pot obrir la porta a unes segones eleccions generals.

10

Al Senat, el Partit Popular es fa amb la majoria absoluta, en erigir-se com a primera força política amb 120 senadors, 37 més que en les anteriors eleccions. El PSOE passa a la segona posició amb 72 senadors, 21 menys que al novembre de 2019.

Partit guanyador en cada comunitat autònoma i repartiment d’escons per província

PARTICIPACIÓ 2023 vs. 2019

DATES CLAU