Els reptes del nou Govern des d’un punt de vista empresarial

En aquests moments i amb aquest context polític, on l’elaboració de polítiques públiques i lleis depenen de tants actors, es fa més evident que mai la necessitat de professionalitzar l’activitat d’assumptes públics per part del sector empresarial, l’objectiu del qual consisteix a maximitzar la participació a totes les finestres d’oportunitat que des del poder executiu i legislatiu s’ofereixen al sector privat, així com per anticipar tota la càrrega regulatòria que els pugui afectar.

Albert Jiménez
Consultor a VINCES

El govern de coalició dels dos principals partits independentistes de Catalunya ha arribat al final després de set anys d’alts i baixos i tres eleccions pel mig. Els hereus de Convergència i Junts per Catalunya, ara Junts, acostumats a pactar amb ERC des d’una posició dominant, acusen el President Aragonès de no complir l’acord de govern signat el maig del 2021 i han optat per sortir del govern de coalició, on dirigien 7 dels 14 gabinets existents.

Per la seva part, ERC ha decidit seguir endavant amb un govern en minoria que compta únicament amb 33 dels 135 diputats del Parlament. Tot i haver dit ja públicament que no vol comptar amb els 33 diputats del PSC i els 8 d’En Comú Podem dins del Govern per assegurar-se la majoria parlamentària, el cert és que a partir d’ara ERC haurà de excel·lir en la pràctica de la geometria variable per aprovar al Parlament les propostes de l’executiu que li permetin complir amb el seu pla per a aquesta legislatura, on el PSC i En Comú Podem passaran a ser dos grups parlamentaris clau.

La primera picada d’ullet a aquesta voluntat integradora i obertura ideològica dins del govern d’ERC ha arribat amb el nomenament dels nous consellers. En la línia del que ja fessin en altres èpoques expresidents de la Generalitat, com ara Jordi Pujol o Artur Mas, amb consellers independents al seu partit, Pere Aragonès ha incorporat el Govern a exdirigents del PSC, Convergència i Podem.

Amb aquesta remodelació d’un Govern encara més en minoria, ERC haurà de fer front a un context econòmic enormement complex: inflació disparada, pujada generalitzada de preus, incertesa energètica, crisi de subministraments, etc. Amb aquesta difícil situació política i econòmica, ERC pretén continuar avançant amb el seu programa de Govern, almenys, fins a les eleccions municipals del maig del 2023, on espera tornar a ser el partit més votat. A partir de llavors, depenent dels resultats i de l’èxit en la gestió al capdavant de la Generalitat, el president Aragonès haurà de valorar la idoneïtat d’avançar amb la legislatura o tornar a convocar eleccions.

Treball realitzat en aquesta legislatura

Durant els 16 mesos de govern de coalició, ERC i Junts han discrepat en grans línies estratègiques pactades de forma ambigua i general al seu Pla de Govern, com ara la relació que havien de mantenir amb el Govern d’Espanya a través de la taula de diàleg, la unitat d’acció al Congrés dels Diputats o els passos a fer pel camí cap a la independència de Catalunya.

Tot i això, fa només dues setmanes, el Govern va presentar un informe on s’assegurava que s’havia complert amb el 40% del Pla de Govern per a aquesta legislatura. En aquest sentit, algunes de les principals fites del Govern ERC-Junts fins ara han estat: (i) l’aprovació del Pacte Nacional per a la Indústria; (ii) l’aprovació de la constitució de l’empresa pública d’energia de Catalunya; (iii) la reducció del cost d’accés a les universitats; (iv) els ajuts a l’habitatge per a joves o (v) la posada en marxa del hub audiovisual Catalunya Media City.

Reptes governamentals

Els nous consellers de la Generalitat hauran de fer front a importants desafiaments a curt i mitjà termini:

• Departament d’Economia i Hisenda: Natàlia Mas. La fins ara Directora General d’Indústria tindrà el repte d’aprovar els Pressupostos de la Generalitat per al 2023. Cal veure si seguirà les línies principals dels pressupostos elaborats per l’exconseller de Junts Jaume Giró o si apostarà per imprimir segell propi. Tenint en compte la voluntat d’ERC d’aprovar els pressupostos amb Junts, després d’haver rebutjat inicialment el suport del PSC, es podria pensar que Mas assumirà algunes de les novetats de Giró per als pressupostos del 2023, com ara la baixada d’impostos a les rendes altes a través de patrimoni o una rebaixa addicional per a tots a l’IRPF. Amb tot, els suports als pressupostos d’ERC no estan gens garantits i no es descarta una pròrroga dels pressupostos actuals.

• Departament de Salut: Manel Balcells. La resta de legislatura continuarà marcada pels efectes de la crisi generada per la COVID-19 sobre la recuperació i la transformació del sistema sanitari. Així mateix, serà important veure el rol que el nou conseller té pensat per a la participació del sector privat en aquest procés, en iniciatives com ara el Pacte Nacional de Salut. Les empreses farmacèutiques, de biotecnologia, de medtech i digital tech representen prop del 4% del PIB català i són agents indispensables per mantenir Catalunya a l’avantguarda sanitària.

• Departament de Territori: Juli Fernández. A la seva cartera tindrà grans reptes en temes de mobilitat com el desplegament de la T-Mobilitat, el desplegament de fibra òptica o aconseguir el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat. A més, també hi ha importants lleis en tramitació com la llei de territori o la llei de muntanya, que necessitaran importants consensos parlamentaris en tractar aspectes transversals de gran afectació per a tota la societat. També serà important veure la posició del nou conseller respecte a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat, un projecte ben vist per l’empresariat català i avalat per Junts, però que des d’ERC sempre han vist amb escepticisme.

• Departament d’Acció Exterior i Unió Europea: Meritxell Serret. La delegada del Govern davant la UE entre el 2018 i el 2021 tindrà la missió de continuar recuperant la relació amb les institucions europees, minvada arran del procés.

• Departament de Drets Socials: Carles Campuzano. L’exdiputat al Congrés durant 23 anys per Convergència i PDeCAT assumeix el càrrec per enfortir el sistema de serveis socials davant la important crisi econòmica que ja s’està vivint i que es preveu que empitjori els propers mesos en qüestions com l’accés a l’energia.

• Departament de Justícia, Drets i Memòria: Gemma Ubasart. L’exsecretària general de Podem a Catalunya tindrà com a missió principal impulsar l’actualització del Codi civil català i continuar avançant en polítiques de memòria històrica.

• Departament de Recerca i Universitats: Joaquim Nadal. L’històric alcalde socialista de Girona i conseller del PSC durant el govern tripartit entre el 2003 i el 2010 assumeix el repte d’aquesta cartera amb l’objectiu d’enfortir i modernitzar el sistema universitari català, potenciant la investigació i la innovació amb la defensa de la llengua catalana com a eix vehicular.

Finalment, malgrat formar part del Govern, serà important el nou rol de la Consellera de Presidència, Laura Vilagrà, que a més de les seves funcions actuals, també assumirà el gruix de les competències en polítiques digitals del Govern (integrades al Departament de Territori fins a aquesta remodelació). D’aquesta manera, serà ella qui coordini l’àmbit de les telecomunicacions, les polítiques de ciberseguretat i els serveis d’identificació electrònica. D’altra banda, fruit d’aquesta reestructuració, la part de societat digital i polítiques d’innovació al sector de les tecnologies digitals recaurà al Departament d’Empresa i Treball.

En aquests nous departaments també serà especialment rellevant conèixer els nomenaments de secretaris generals, secretaris sectorials i directors generals, que s’aniran aprovant als Consells Executius de les properes setmanes. A més d’aquests responsables als departaments que abans estaven liderats per Junts, també serà crucial conèixer les persones a càrrec de les competències d’Indústria i Polítiques Digitals, dos sectors molt importants per a l’economia catalana.

Reptes parlamentaris

En el debat de política general del 27 de setembre passat, el president Aragonès anunciava una “intensa activitat parlamentària” per als propers mesos. Tot i això, el nou escenari parlamentari, amb un govern d’ERC que únicament compta amb 33 dels 135 diputats del Parlament fa difícil pensar que l’activitat legislativa del Parlament sigui molt prolífica abans de les eleccions municipals del maig del 2023.

Algunes de les prioritats legislatives de més interès empresarial que el Govern té en agenda per a aquesta legislatura són: (i) Llei de prevenció i gestió de residus i ús eficient dels recursos de Catalunya; (ii) Llei de Turisme; (iii) Concreció del Pacte Nacional per la Indústria; (iv) Llei de modificació del Codi de Consum de Catalunya; (v) Llei per la qual es regulen determinats aspectes del lliurament de productes adquirits a distància; (vi) Llei de transició energètica; o (vii) Llei de la producció agrícola sostenible.

La importància dels Assumptes Públics per a les empreses en el context actual

En aquest context polític, on l’elaboració de polítiques públiques i lleis depenen de tants actors, es fa més evident que mai la necessitat de professionalitzar l’activitat d’assumptes públics per part del sector empresarial, l’objectiu del qual consisteix a maximitzar la participació a totes les finestres d’oportunitat que des del poder executiu i legislatiu s’ofereixen al sector privat, així com per anticipar tota la càrrega regulatòria que els pugui afectar.

En aquest sentit, i en aquests moments, l’aposta per la col·laboració publico privada, promovent la participació privada en la presa de decisions públiques en benefici del bé comú, dona sentit a la nostra missió i reforça la visió que VINCES sempre ha treballat: qualsevol legitimitat política només té sentit amb la corresponent legitimitat social.