9 March 2023 6 MIN de lectura

La legitimitat social és clau per a aterrar de manera legítima en un territori

Ens trobem en un canvi de paradigma. L’elevat grau de connectivitat, la capacitat de comunicació i l’oportunitat d’establir aliances o l’accés a la informació fan que l’escolta activa i diàleg amb la societat civil ja no siguin només una opció, especialment per als més disruptors, sinó una necessitat. 


Alícia Busquets| Consultora Senior

 

Cap al final dels anys setanta es van descobrir a la zona d’Osona (Barcelona) importants quantitats d’urani. Davant la possibilitat de convertir-se en la mina d’urani d’Europa, el gener de 1979, Unió de Pagesos i el Sindicat de Ramaders de la comarca, van crear el “Comitè Antiurani d’Osona”, i poc després, se’ls van unir els principals sindicats i partits polítics. El seu manifest va comptar amb el suport de moltes entitats socials i de gairebé tots els ajuntaments de la comarca. Ràpidament, es van organitzar per defensar el seu territori de les empreses que poguessin pretendre explotar-lo. 
 
El juny de 1979, investigadors de la multinacional nord-americana Chevron Oil Corporation van acudir a la zona per a prendre mostres i en cap cas s’esperaven la rebuda que van tenir. La població s’havia organitzat fins a tal punt que equips de voluntaris vigilaven camps i boscos a tota hora. Al cap de ben poc temps van ser descoberts per vigilants del Comitè Antiurani, i més de 100 voluntaris van acudir al lloc en temps rècord. Els activistes van confiscar totes les mostres, els mapes de la zona i els estudis als investigadors, que van haver de marxar d’allí amb la cua entre les cames, emportant-se de record solament una gran pintada “URANI NO” al seu vehicle. 

legitimitat social

Fuente: WikiCommons


 
Després d’algunes accions més del Comitè, l’empresa anunciava finalment la seva retirada de la zona. 
 
Això passava al 1979, quan organitzar equips de voluntaris requeria molt de temps i antelació, centenars de crides i inversió en impremta i voluntaris per a la distribució del material. 
 
Us imagineu la magnitud que hauria aconseguit aquesta mobilització social si hagués tingut al seu abast internet, xarxes socials o grups de distribució en WhatsApp i Telegram? 
 
Si alguna cosa ens ha ensenyat el temps és que els grups d’interès locals juguen un paper vital a l’hora de desenvolupar un projecte. Per això, és crucial obrir un diàleg amb els representants de la societat civil de manera proactiva, per a entendre l’entorn i adaptar el projecte en la mesura que sigui possible a les necessitats de la zona. 
 
Avui trobem un altre clar exemple de la gran influència de la mobilització local en contra d’un projecte: el complex lúdic i hoteler Hard Rock Entertainment de Tarragona, que la Generalitat va presentar en 2012 com a “BCN World. En aquest cas, els qui estan a favor no es mobilitzen per defensar el projecte, i els qui hi estan en contra sí, agrupats sota la plataforma “Aturem Hard Rock”. Encara que les seves manifestacions no han registrat grans xifres de participació, la premsa els té molt en compte i els seus membres a les xarxes socials són molts i molt actius. Conseqüències? Un projecte que porta encallat més de deu anys, empreses de capital que han acabat per abandonar el projecte i milions d’euros d’inversió perduts. 

 

“La legitimitat social és clau. Resulta imprescindible involucrar a la societat civil des del principi, així com comptar amb un coneixement real dels entorns locals, les seves necessitats i la raó de ser de les seves forces vives”. 

 
A més, “Aturem Hard Rock” s’ha aliat amb moltes altres associacions i moviments de Catalunya. El passat 4 de març van convocar una manifestació conjunta al centre de Barcelona que va comptar amb 1.800 assistents, segons fonts oficials i 10.000, segons els seus organitzadors. Es van agrupar entitats de tota Catalunya en contra de 3 grans projectes que compten amb el suport de la Generalitat: La construcció del quart cinturó (la nova autovia de circumval·lació de l’àrea metropolitana de Barcelona), l’ampliació de l’aeroport del Prat i l’esmentat complex Hard Rock a Tarragona. 
 
El 1979, Chevron va subestimar la influència del Comitè Antiurani d’Osona i la força i compromís de la gran xarxa de voluntaris que feien torns per a vigilar camps i boscos. Quaranta anys més tard, som testimonis novament de per què no hem d’ignorar el poder de la ciutadania. 
 
Ens trobem en un canvi de paradigma. L’elevat grau de connectivitat, la capacitat de comunicació i l’oportunitat d’establir aliances o l’accés a la informació fan que l‘escolta activa i diàleg amb la societat civil ja no siguin només una opció, especialment per als més disruptors, sinó una necessitat. 
 
La legitimitat social és clau. Per a aterrar de manera legítima en un territori, resulta imprescindible involucrar a la societat civil des del principi, així com comptar amb un coneixement real dels entorns locals, les seves necessitats i la raó de ser de les seves forces vives. 

Newsletter

No et perdis res

* Campos requeridos

Vinces usará la información que usted proporcione en este formulario para estar en contacto con usted y para enviarle actualizaciones y promociones. Al hacer clic para suscribirse, acepta que dicha información será procesada a través de Mailchimp. Puede obtener más información sobre las prácticas de privacidad de Mailchimp aquí .:

Para cualquier información complementaria, así como para el ejercicio de sus derechos de acceso, rectificación, supresión y portabilidad de sus datos, de limitación y oposición a su tratamiento, así como a no ser objeto de decisiones basadas únicamente en el tratamiento automatizado de sus datos, cuando procedan, podrá dirigirse a VINCES, C/Fortuny 45, 28010- Madrid o a la dirección de correo electrónico privacidad@vincesconsulting.com